Oblit no... memòria històrica

 

Existeix un lèxic Maçònic, és fàcil d'aprendre, està relacionat amb els símbols que instrumentalitza l'Orde així com amb la seva filosofia lliberal, igualitària i fraternal.

Els Maçons sempre que ens reunim en Lògia i generalment en les nostres trobades fora d'ella, no tenim en compte allò que anomenem "medalla profana". Si bé la primera accepció Maçònica de "medalla profana" son els "diners", també la identifiquem amb els diferents reconeixements individuals que la societat atorga. Per a posar un exemple imaginari, el següent: Al Dr. Santiago Ramón i Cajal, premi Nobel de medicina, per la seva condició de Maçó, en Lògia tots nosaltres l'anomenariem "Germà Santiago", i en qualsevol reunió privada ho fariem de la mateixa forma o "Santiago" a seques, igual que ell faria amb nosaltres, no ens reconeixeriem la "medalla profana", però si el mèrit personal.

A internet i a publicacions diverses es troben, repetides vegades, llistats de "Maçons cèlebres" en virtut d'èsser reconeguts intel·lectuals, artistes, militars, juristes, milionaris, polítics, científics, etc... estem segurs que la Maçoneria va tenir molt poc a veure, o més aviat res, amb l'Ictíneo de Narcís Monturiol ni amb "La Verbena de la Paloma" de Tomás Bretón, ni amb les pintures de Joaquín Sorolla, tots ells Maçons. El que si els facilità es el doble paper de docent i alumne a l'escola dels fòrums de la Lògia, la precisió del seu Ritual i la riquesa humanista dels seus Símbols i Lemes.

Els esmentats "llistats", de fàcil realització per la possibilitat informàtica del "còpia-enganxa", delaten la seva procedència per les notables absències que acusen.

L'esperit progressista de la Maçoneria Lliberal i Adogmàtica no pot justificar el fet de desvirtuar la realitat històrica mitjançant la divulgació del que "no fou" i l'omissió
Hermanasdel que "hi va haver" que realitza aquella Maçoneria que es va quedar anclada en les primeres Constitucions (1723) i que s'absentà del territori espanyol entre 1751 i 1982.

Per això la R.·.L.·. Concòrdia Barcino desitja retre homenatge a les moltes dones que foren iniciades en Maçoneria, progressant en ella i fent-la progressar, en les persones de: Rosario Acuña, Aurea Rosa Clavé, Ángeles López de Ayala, Clotilde Cerdá, Clara Campoamor, María de Burgos. Hildegart Rodríguez, Matilde Muñoz, Ana María Ronda, Aurora Bertrana, Carmen Monturiol, Amparo Valor, María Carratalá, Luz Lafuente, Amalia Carvia... i tantes i tantes altres més.

 


 

Olvido no... memoria histórica

 

Existe un léxico Masónico, es fácil de aprender, esta relacionado con los Símbolos que instrumentaliza la Orden así como con su filosofía liberal, igualitaria y fraternal.

Los Masones siempre que nos reunimos en Logia y generalmente en nuestros encuentros fuera de Ella, no tenemos en cuenta aquello a lo que llamamos “medalla profana”.

Si bien la primera acepción Masónica de “medalla profana” es el “dinero”, también la identificamos con los diferentes reconocimientos individuales que la sociedad otorga. Para poner un ejemplo imaginario, el siguiente: Al Dr. D. Santiago Ramón y Cajal, Premio Nobel en medicina, por su condición de Masón, en Logia le llamaríamos “Hermano Santiago” y en cualquier reunión privada lo haríamos de igual forma o “Santiago” a secas, igual que él haría con nosotros, no reconoceríamos la “medalla profana”, pero sí el mérito personal.

En Internet y publicaciones varias se encuentran, repetidas veces, listas de “masones célebres” en virtud de ser reconocidos intelectuales, artistas, militares, juristas, millonarios, políticos, científicos, etc.. Estamos seguros que la Masonería tuvo que ver muy poco o mejor nada con el “Ictineo” de Narciso Monturiol ni con “La Verbena de la Paloma” de Tomás Bretón ni con las pinturas de Joaquín Sorolla, todos ellos Masones. Lo que si les facilitó es el doble papel de docente y alumno en la escuela de los foros de la Logia, la precisión de su Ritual y la riqueza humanista de sus Símbolos y Lemas.

Las mencionadas "listas", de fácil hechura por aquella posibilidad informática del “copia-pega”, delatan su procedencia por las notables ausencias que acusan.

El espíritu progresista de la Masonería Liberal y Adogmática, no puede justificar el hecho de desvirtuar la realidad histórica mediante la divulgación de lo que “no fue” y la omisión de lo que “hubo” que realiza aquellaHermanas Masonería que se quedó anclada en las primeras Constituciones (1723) y que se ausentó del territorio español entre 1751 y 1982.

Por ello la R.·.L.·. Concòrdia Barcino desea rendir homenaje a las muchas mujeres que fueron iniciadas en Masonería progresando en Ella y haciéndola progresar, en las personas de: Rosario Acuña, Aurea Rosa Clavé, Ángeles López de Ayala, Clotilde Cerdá, Clara Campoamor, María de Burgos. Hildegart Rodríguez, Matilde Muñoz, Ana María Ronda, Aurora Bertrana, Carmen Monturiol, Amparo Valor, María Carratalá, Luz Lafuente, Amalia Carvia, ... y tantas y tantas otras más.

 

← Tornar/volver  Entrevista a Jordi Farrerons →