Maçons, Lògies i Maçoneria: Avui

 

Les dues grans corrents existents de la Maçoneria avui en dia son Regulars (conformes a la regla), en base a que ambdues provenen i es desenvolupen mitjançant la legitimitat atorgada i auspiciada per cossos Maçònics previs, creats en ordre del primer document referencial de la Maçoneria especulativa: Les Constitucions d'Anderson.

La separació entre ambdues corrents o tendències s'assenta en la discrepància de criteris sobre certs atributs que han de posseïr els Maçons i això te la seva constatació en diferències de reglamentació entre la Gran Lògia Unida d'Anglaterra i el Gran Orient de França.

La Gran Lògia Unida d'Anglaterra atorga el seu reconeixement només a aquelles Institucions Maçòniques els membres de les quals siguin homes (varons) a la vegada que els prohibeix el contacte amb Lògies que tinguin dones entre els seus membres, a les que no reconeix dret d'Iniciació Maçònica. Per altra banda exigeix com a norma "sine qua non" la creença personal en un ser suprem. Aquesta postura neix en les Constitucions d'Anderson on pot deduir-se que per a ser admès a l'Orde es preceptiu ser "home lliure i de bons costums"; en el citat document també s'hi llegeix: "El Maçó està obligat, per vocació, a practicar la moral i si comprén els seus deures, mai es convertirà en un estúpid ateu, ni en un llibertí irreligiós".

El Gran Orient de França ha variat la rigidesa inicial i permuta "home" per "persona" amb independència del seu sexe, admetent així la legalitat Maçònica de la Iniciació femenina. A la vegada fomenta valors laics proclamant l'absoluta llibertat de consciència i credo, incloent agnosticisme i ateisme, en la normativa d'admissió a l'Orde

La línia Maçònica que ostenta la Gran Lògia d'Anglaterra va desaparèixer d'Espanya arrel de la proclama antimaçònica de Ferran VI  de Borbó el 1751 i retorna, glsedepenent d'Anglaterra, el juliol de 1982 personalitzada en la Gran Lògia d'Espanya que d'inmediat s'autoproclama "Única Obediència Maçònica Regular a Espanya", per això als seus membres se'ls coneix col·loquialment com a "els Regulars".

La Maçoneria eliminada per la dictadura franquista pertanyia a la Tradició Lliberal i Adogmàtica, no n'existia d'altre al territori espanyol. Es refunda i legalitza quan la possibilitat jurídica apareix (1979), així: Federació Espanyola de l'Orde Maçònica "El Dret Humà - Le Droit Humain" (1979). Gran Orient Espanyol Unit (1979). Gran Lògia Simbòlica Espanyola (1980).

A l'any 2000 es fusionen les dues últimes i passen a denominar-se "Gran Lògia Simbòlica Espanyola (G.·.L.·.S.·.E.·. - G.·.O.·.E.·.U.·.)". Aquesta fusió es culminà entre iguals i podria dir-se que ja estava predestinada donat l'origen i sentir lliberal i adogmàtic d'ambdues, així com per la pràctica identitat dels seus reglaments.

 


 

Laicidad por... Dios y Persona por... Hombre

  

Las dos grandes corrientes existentes de la Masonería hoy son Regulares (conformes a la regla), en base a que ambas provienen y se desarrollan a través de la legitimidad otorgada y auspiciada por cuerpos Masónicos previos, creados en orden del primer documento referencial de la Masonería especulativa: Las Constituciones de Anderson.

La separación entre ambas corrientes o tendencias se asienta en la discrepancia de criterios sobre ciertos atributos que deben poseer los Masones y ello tiene su constatación en diferencias de reglamentación entre la de la Gran Logia Unida de Inglaterra y la del Gran Oriente de Francia.

La Gran Logia Unida de Inglaterra otorga su reconocimiento sólo a aquellas Instituciones Masónicas cuyos miembros sean hombres (varones) a la vez que les prohíbe el contacto con Logias que entre su membresía se cuenten mujeres a las que no reconoce derecho de Iniciación Masónica. Por otra parte exige como norma “sine qua non” la creencia personal en un ser supremo. Esta postura nace en las Constituciones de Anderson donde puede deducirse que para ser admitido en la Orden es preceptivo ser “hombre libre y de buenas costumbres”; en el citado Documento también se lee: “El Masón está obligado, por vocación, a practicar la moral y si comprende sus deberes, nunca se convertirá en un estúpido ateo, ni en un libertino irreligioso”.

El Gran Oriente de Francia ha variado la rigidez inicial y permuta “hombre” por “persona” con independencia de su sexo, admitiendo así la legalidad Masónica de la Iniciación femenina. A la vez fomenta valores laicos proclamando la absoluta libertad de conciencia y credo, incluidos agnosticismo y ateísmo, en la normativa de admisión en la Orden.

La línea Masónica que ostenta la Gran Logia de Inglaterra desapareció de España a raíz de la proclama antimasónica de Fernando VI de Borbón en 1751 y retorna,
glsedependiente de Inglaterra, en julio de 1982 personalizada en la Gran Logia de España que de inmediato se autoproclama “Única Obediencia Masónica Regular en España”, por ello a sus miembros (todos varones) se les conoce coloquialmente por “los Regulares”.

La Masonería sesgada por la dictadura franquista pertenecía a la Tradición Liberal y Adogmática, no existía otra en territorio español. Se refunda y legaliza cuando la posibilidad juridica de ello aparece (1979), así: Federación Española de la Orden Masónica “El Derecho Humano- Le Droit Humain” (1979). Gran Oriente Español Unido (1979). Gran Logia Simbólica Española (1980).

En el año 2000 se fusionan las dos últimas y pasan a denominarse “Gran Logia Simbólica Española (G.·.L.·.S.·.E.·.- G.·.O.·.E.·.U.·.)”. Esta fusión se culminó entre Iguales y podría decirse que ya estaba predestinada dado el origen y sentir liberal y adogmático de ambas así como por la práctica identidad de sus reglamentos.

 

← Tornar/volver  Oblit no... memòria històrica - Olvido no... memoria histórica →