Curia romana, altres absolutismes i Maçoneria

 

Des d'aquelles primeres efemèrides, el ja esmentat 24 de juny de 1717 o el 17 de gener de 1723 en que aprova la seva base constitucional coneguda com "Constitucions d'Anderson" o el 15 de febrer de 1728 en que neix "La Matritense", primera Lògia a Espanya, la Maçoneria especulativa ha acusat sobre si mateixa el pes d'enemistats poderoses que han acotat, reduït o inclús anul·lat, segons època i lloc, el seu desenvolupament i activitat.

La història de la repressió de la Maçoneria pràcticament neix amb ella i encara avui d'alguna forma hi conviu. Les extrapolacions personals dels debats de Lògia al món exterior unides a la significància personal dels primers Maçons van disparar les alarmes a les institucions religioses i polítiques, els plantejos de les quals havien de ser inqüestionables per pròpia definició.

L'inconformisme davant l'opressió intel·lectual, social i política així com el menyspreu per el dogma, la superstició o el fanatisme i la idea del dubte com a detonant cap a la raó. Tot això ja forjat en la corrent intel·lectual del moment a la vegada que, possiblement, debatut en Lògies donades les personalitats dels primers Maçons, ha marcat l'inici de les múltiples crítiques, desaconsells, prohibicions i il·legalitzacions patides.

Pràcticament tots els totalitarismes polítics han condemnat la Maçoneria, així com certes faccions musulmanes i del protestantisme, alhora que l'esglèsia catòlica.

La història de la Maçoneria espanyola, apart de l'assoliment d'objectius en les persones dels seus membres, ha estat marcada per la lluita per la seva pròpia supervivència. Nasquè durant el regnat de Felip V de Borbó (primer de l'estirp a Espanya) sota els auspicis de la Gran Lògia d'Anglaterra i deu anys després es va veure afectada per un edicte de la bula "In eminente apostolatus specula" de Clement XII (primera condemna eclesial, any 1738). Sotmetent-se el rei d'Espanya a la voluntat papal, publicà un edicte contra l'Orde al 1740 amb la conseqüència d'arrest per a tots els membres de la Lògia "La Matritense".

El successor al tron, Ferran VI de Borbó, seguint les directrius de la bula "Providas"  del Papa Benet XIV (18 de maig, 1751), s'afanya a prohibir la Maçoneria "en tots els regnes de la Corona d'Espanya" i decreta la pena de mort per als membres provats de l'Orde (2 de Juliol de 1751). Amb això la Maçoneria pràcticament desapareix del regne, tot i que van existir reunions Maçòniques esporàdiques portades a terme per Lògies estrangeres en trànsit.

Des de llavors les condemnes papals a la Maçoneria no han cessat: Pius VII, "Eclesiam" amb pena d'excomunió, 1821. Lleó XII, 1825. Pius VIII, 1829. Gregori XVI, 1832. Pius IX, 1846, 1864 i 1873. Lleó XIII, 1882, 1884, 1890, 1891 i 1902. Benet XV, 1917. Pius XII, 1958. A la seva època com a Cardenal, Joseph Ratzinger (després Benet XVI), es pronunciava (1981) com a detractor de la Maçoneria dient que "les relacions entre esglèsia i Maçoneria son irreconciliables". Joan Pau II així ho ratificà posteriorment (1983).

Una nova Maçoneria s'instaura a Espanya després de l'abdicació de Carles IV de Borbó i l'entrega de la seva corona a Napoleó Bonaparte, que posa al tron al seu germà gran, que fou Josep I (1808). De la seva mà va entrar el Gran Orient de França mitjançant algunes de les seves Lògies militars que aviat van instituir Lògies civils amb presència de liberals Espanyols.

El Gran Orient de França donà un nou començament a aquella Maçoneria Espanyola que ja havia intentat, pràcticament sense èxit, treballar en i per els Ideals Maçònics vuitanta anys abans.

Els canvis que el Gran Orient de França havia realitzat als seus estatuts proclamant la "no necessitat de la creença en Déu" per a ingressar a l'Orde així com les 
stop-masonesseves idees de republicanisme declarant que "el poder emana del poble", li van valer la ruptura amb la Gran Lògia Unida d'Anglaterra, sempre aferrada a la literalitat dels inicials codis Maçònics de 1723, les "Constitucions d'Anderson".

La nova Maçoneria Espanyola seguí en el futur el model francés, tenint èpoques de llum i ombres en el regnat absolutista de Ferran VII de Borbó, restaurador de l'inquisició i prolífer legislador antimaçònic, així com en el de la seva filla Isabel II de Borbó, que un cop deposada (1868) va obrir el camí definitivament cap a un major desenvolupament i esplendor per a la Maçoneria.

La Maçoneria a Espanya va patir la seva més encarnissada persecució a partir de l'aixecament militar contra la Segona República, el general Franco ja des dels seus inicis colpistes  decretà contra ella (15 de setembre de 1936), essent fusilats ciutadans sobre els que requeia la simple sospita de ser Maçons. Assolida la "victòria", es dictà l'anomenada "Llei de repressió de la Maçoneria i el comunisme" (1 de març de 1940) que portà, després de simulacres de judicis sumaríssims, al fusilament d'aprop de dues mil persones acusades de ser Maçons o comunistes, o ambdues coses, a part d'empresonaments i tortures. La Maçoneria va desaparèixer del territori espanyol.

Els Maçons, homes i dones, que van poder exiliar-se, van conservar durant 40 anys el desig de reinstaurar la Maçoneria a Espanya, molts amb aquesta fi es van unir a Lògies als seus països de recepció. A Lògies de França, Bèlgica, Mèxic, Argentina, Uruguay, Veneçuela, Brasil entre d'altres, Maçons i Maçones espanyols esperaven el final de la dictadura. Molts no van sobreviure al dictador, pero si els suficients per a que a partir del 1979, fos represa la tradició Lliberal i Adogmàtica de la Maçoneria Espanyola.

En innombrables ocasions s'acusa a la Maçoneria Espanyola d'anticlerical quan aquesta mai ha disposat acció alguna contra el clergat, en aquest sentit pot existir el sentiment personal d'algun Maçó o Maçona de la mateixa manera que pot haver-n'hi a favor. Donat tot el que s'exposa, seria més propi denunciar "l'antimaçonisme clerical".

En alguns mitjans de comunicació afins a certs colors polítics es comenta una suposada pertanyença de l'actual rei d'Espanya a la Maçoneria, de la mateixa manera es diu de membres del govern espanyol i de la Curia vaticana. En aquest sentit la Respectable Lògia Concòrdia Barcino declara no tenir-ne constància i afegeix que no coneix a tots els Maçons existents sobre la faç de la terra, pero sap que si qualsevol d'aquestes persones sol·licitèssin el seu ingrès a la Maçoneria lliberal, rebria el mateix tracte i procès que qualsevol altre ciutadà/na.

  


 

Curia romana, otros absolutismos y Masonería

 

Desde aquellas primeras efemérides, el ya mencionado 24 de junio de 1717 o el 17 de enero de 1723 en que aprueba su base constitucional conocida por “Constituciones de Anderson” o el 15 de febrero de 1728 en que nace “La Matritense”, primera Logia en España, la Masonería especulativa ha acusado sobre sí el peso de enemistades poderosas que han acotado, reducido e incluso anulado, según época y lugar, su desarrollo y actividad.

La historia de la represión a la Masonería prácticamente nace con Ella y aún hoy en alguna forma con Ella convive. Las extrapolaciones personales de los debates en Logia al mundo exterior unidas a la significancia social de los primeros Masones dispararon las alarmas de instituciones religiosas y políticas cuyos planteamientos debían ser incuestionables por propia definición.

El inconformismo ante la opresión intelectual, social y política así como el menosprecio por el dogma, la superstición o el fanatismo y la idea de la duda como detonante hacia la razón. Todo ello ya fraguado en la corriente intelectual del momento a la vez que, posiblemente, debatido en Logias dadas las personalidades de los primeros Masones, ha marcado el inicio de las múltiples críticas, desaconsejos, prohibiciones e ilegalizaciones sufridas.

Prácticamente todos los totalitarismos políticos han condenado a la Masonería como así ciertas facciones musulmanas y del protestantismo, a la vez que la iglesia católica.

La historia de la Masonería española, aparte del logro de objetivos en las personas de sus componentes, ha estado marcada por la lucha de su propia supervivencia. Nació durante el reinado de Felipe V de Borbón (primero de la estirpe en España) bajo los auspicios de la Gran Logia de Inglaterra y diez años después se vio afectada por un edicto de la bula “In eminente apostolatus specula” de Clemente XII (primera condena eclesial, año 1738). Sometiéndose el rey de España a la voluntad papal, publico un edicto contra la Orden en 1740 con la consecuencia de arresto para todos los miembros de la Logia “La Matritense”.

El sucesor en el trono, Fernando VI de Borbón, siguiendo las directrices de la bula “Providas” del Papa Benedicto XIV (18 de mayo, 1751), se apresura a prohibir la Masonería “en todos los reinos de la Corona de España” y decreta la pena de muerte para los miembros probados de la Orden (2 de julio de 1751). Con ello la Masonería prácticamente desapareció en el Reino, aunque existieron reuniones Masónicas esporádicas llevadas a cabo por Logias extranjeras en transito.

Desde entonces las condenas papales a la Masonería no han cesado: Pío VII, “Eclesiam” con pena de excomunión. 1821. León XII, 1825. Pío VIII, 1829. Gregorio XVI, 1832. Pío IX ,1846, 1864, 1873. León XIII, 1882, 1884, 1890, 1891, 1902. Benedicto XV, 1917. Pío XII, 1958. En su época de Cardenal, Joseph Ratzinger con posterioridad Benedicto XVI, se pronunciaba (1981) como detractor de la Masonería en sentido de que “las relaciones entre Iglesia y Masonería son irreconciliables”. Juan Pablo II así lo ratificó posteriormente (1983).

Una nueva Masonería se instaura en España tras la abdicación de Carlos IV de Borbón y la entrega de su corona a Napoleón Bonaparte que pone en el trono a su hermano mayor, quien fuera José I (1808). De su mano entró el Gran Oriente de Francia a través de sus Logias militares que pronto instituyeron Logias civiles con presencia de liberales Españoles.

El Gran Oriente de Francia dio un nuevo inicio a aquella Masonería Española que ya había intentado, prácticamente sin éxito, trabajar en y por los Ideales Masónicos ochenta años antes.

Los cambios que el Gran Oriente de Francia había realizado en sus estatutos proclamando la “no necesidad de la creencia en Dios” para ingresar en la Orden así como sus ideas de republicanismo declarstop-masonesando que “el poder emana del pueblo”, le valieron la rotura con la gran Logia Unida de Inglaterra siempre aferrada a la literalidad de los iniciales códigos Masónicos de 1723 “Constituciones de Anderson”.

La nueva Masonería Española siguió en el futuro el modelo francés, teniendo épocas de luz y sombras en el reinado absolutista de Fernando VII de Borbón, restaurador de la inquisición y prolífero legislador antimasónico, así como en el de su hija Isabel II de Borbón, que una vez depuesta (1868), abrió el camino definitivamente hacia su mayor desarrollo y esplendor para la Masonería.

La Masonería en España sufrió su más encarnizada persecución a partir del levantamiento militar contra la Segunda República, el general Franco ya desde sus inicios golpistas decreto contra Ella (15 de septiembre de 1936), siendo fusilados ciudadanos sobre los que recaía la simple sospecha de ser Masones. Alcanzada la “victoria”, se dicto la llamada “Ley de represión de la Masonería y el comunismo” (1 de marzo de 1940) que llevo, tras simulacros de juicios sumarísimos, al fusilamiento de cerca de 2.000 personas acusadas de ser Masones o comunistas o ambas cosas, aparte de encarcelamientos y torturas. La Masonería desapareció del territorio español.

Los Masones, hombres y mujeres, que pudieron exiliarse conservaron durante 40 años el deseo de reinstaurar la Masonería en España, muchos en este fin se unieron a Logias en sus países de recepción. En Logias de Francia, Bélgica, Méjico, Argentina, Uruguay, Venezuela, Brasil entre otros, Masones y Masonas españolas esperaban el final de la dictadura. Muchos no sobrevivieron al dictador, pero si los suficientes para que a partir del 1979, fuera retomada la tradición Liberal y Adogmática de la Masonería Española.

En innumerables ocasiones se acusa a la Masonería Española de anticlerical cuando Esta nunca ha dispuesto acción alguna contra el clero, en este sentido puede existir el sentimiento personal de algún Masón o Masona al igual que puede haberlos a favor. Dado todo lo expuesto sería más propio denunciar el “antimasonismo clerical”.

En algunos medios de comunicación afines a ciertos colores políticos se comenta una supuesta pertenencia del actual Rey de España a la Masonería, al igual se dice de miembros del Gobierno español y de la curia vaticana. En este sentido la Respetable Logia Concordia Barcino declara no tener constancia de ello y añade que no conoce a todos los Masones existentes sobre la faz de la tierra, pero sabe que si cualquiera de estas personas solicitaran su ingreso en la Masonería liberal, recibiría el mismo trato y proceso que cualquier otro ciudadano/a.

 

← Tornar/volver  I de nou L.·. I.·. F.·. - Y de nuevo L.·. I.·. F.·. →