Quelcom d'histèria, història i el "Moment"

A Europa des dels inicis del segle XVI, o sigui, de l'Edat Moderna, quan les formes de coneixement encara estaven basades i imposades per la fe revelada, a aquesta se li van començar a escapar grans avenços tecnològics i amb ells, la prevalència de la Teologia sobre la Raó es va anar debilitant.

A l'incrementar la societat la seva capacitat crítica, aquesta començà a qüestionar el dogmatisme de las tesis eclesials de l'Escolàstica i igualment ho feu amb l'absolutisme governant, desembocant tot això en conflictes politico-religiosos i una profunda crisi econòmica que perdurà durant pràcticament tot el S. XVII.

Gràcies al positivisme de les dues corrents principals de pensament d'aquest segle XVII que proclamen la total autonomia de la Raó per a la interpretació de la realitat; sigui a partir de la teoria, com propugna el Racionalisme, sigui mitjançant l'experiència, segons l'Empirisme. Ambdós consoliden així les bases filosòfiques de la Il·lustració del S. XVIII, el segle de “Les Llums”.

En aquest context cultural, el 24 de juny de 1717, son quatre Lògies a Londres les que assenten el “Moment” d'inicio de la història de la Francmaçoneria actual després de confederar-se en Gran Lògia. Poc es coneix d'elles per documentació anterior, ni tant sols els noms dels seus integrants. Però pot constatar-se que foren Lògies les constituents, no personalitats, i per tant la seva existència es prèvia a la data.

Les característiques pròpies de la Il·lustració: el racionalisme, la cerca de la felicitat, l'optimisme, la creença en la bondat natural humana, la secularització el coneixement, el deïsme, la llibertat de pensament i expressió, el laïcisme… foren reflexades en l'essència maçònica mitjançant els seus ritus i símbols com a base atemporal encaminada a la construcció pròpia de la personalitat individual, així com a la d'un món millor.

 

 


 

Algo de histeria, historia y el "Momento"

En Europa desde los inicios del siglo XVI o sea, de la Edad Moderna, cuando las formas de conocimiento aún estaban basadas e impuestas por la fe revelada, a esta, se le empezaron a escapar grandes avances tecnológicos y, con ello, la prevalencia de la Teología sobre la Razón se fue debilitando.

Al incrementar la sociedad su capacidad crítica comenzó a cuestionar el dogmatismo de las tesis eclesiales de la Escolástica e igualmente lo hizo con el absolutismo gobernante desembocando todo ello en conflictos político-religiosos y una profunda crisis económica que perduró durante prácticamente todo el S. XVII.

Gracias al positivismo de las dos corrientes principales de pensamiento de este siglo XVII que proclaman la total autonomía de la Razón para la interpretación de la realidad; sea a partir de la teoría, cómo propugna el Racionalismo, sea a través de la experiencia, según el Empirismo. Ambos consolidan así las bases filosóficas de la Ilustración del S. XVIII, el siglo de “Las Luces”.

En este contexto cultural, el 24 de junio de 1717, son cuatro logias en Londres las que sientan el “momento” de inicio de la historia de la Francmasonería actual tras confederarse en Gran Logia. Poco se conoce de Ellas por documentación anterior, ni tan sólo los nombres de sus integrantes. Pero puede constatarse que fueron Logias las constituyentes, no personalidades, y por ello su existencia es previa a la fecha.

Las característica propias de la Ilustración: el racionalismo, la búsqueda de la felicidad, el optimismo, la creencia en la bondad natural humana, la secularización del conocimiento, el deísmo, la libertad de pensamiento y expresión, el laicismo… fueron reflejadas en la esencia masónica a través de sus ritos y símbolos como base atemporal encaminada a la construcción propia de la personalidad individual, así como a la de un mundo mejor.

 

← Tornar/volver  Si, però... ¿què es fa en una Lògia? - Si, pero... ¿qué se hace en una Logia? →